Montse Verdú1,2, Carme Pubill1, Ana M.ª Guardiola1,2, Ruth Román2, Natàlia Rodón2, Beatriz García2, Marta González2, Miquel Calvo4 i Xavier Puig1,2,3.
1Histopat Laboratoris, 2BIOPAT. SL, 3Hospital de Barcelona, Grup Assistència. Barcelona, 4Departament d’Estadística, Universitat de Barcelona.
Introducció
El resultat acurat en l’estudi dels receptors d’estrògens (ER) i progesterona (PR) del carcinoma de mama és crític per a indicar la teràpia hormonal. El mètode immunohistoquímic (IHQ) sobre teixit en parafina implantat en la dècada dels 90, es considera totalment validat clínicament encara que persisteixen problemes tècnics i discordances en els mètodes d’avaluació. A més, últimament s’ha reportat una alta incidència de falsos negatius que comporten tractaments inapropiats.
Objectius
Aquest treball pretén revisar la nostra experiència amb aquesta tècnica i la repercussió en els resultats de les modificacions metodològiques introduïdes.
Materials i Mètodes
Comparem els resultats obtinguts prospectivament utilitzant IHQ en una sèrie de 2.160 casos recopilats entre els anys 1991 i 1995, utilitzant les clones H222 i KD68 per a l’estudi d’ER i PR respectivament i en una sèrie de 2.094 casos del període 2000-2009 amb les clones 6F11 i 16. L’avaluació es va realitzar considerant positiva una expressió >= 10% de cèl·lules tumorals. En els anys 2008 i 2009 es van avaluar paral·lelament 194 casos amb el mètode descrit per Allred (Allred Score).
Resultats
En el període 1991-1995 s’obté un 71% de casos ER-positius i un 48% PR-positius. En el període 2000-2009, amb el canvi d’anticossos esmentat, aquests percentatges augmenten a 81% i 64% respectivament. Finalment, amb “Allred Score” sobre 194 casos augmentem la positivitat fins a 86% per ER i 77% per PR
Conclusions
L’optimització de l’anticòs per a l’estudi d’ER i PR pot augmentar les indicacions de tractaments hormonals. L’avaluació amb “Allred Score” incrementa el nombre de casos positius. En la sèrie presentada obtenim un percentatge de positivitat per ER superior a 80%, idoni segons els estàndards de la literatura.
Bibliografia
Rose C et al, Lancet 1985; 1:16-9. | |
Allred DC et al, Mod Pathol 1998;11:155-68. | |
Allred DC, Oncologist 2008;13:1134-6. |