Aplicació de la immunohistoquímica a l´estudi de les mutacions d’EGFR en càncer de pulmó. Estudi comparatiu amb seqüenciació i PCR a temps real.

Montse Verdú1,3*, Natalia Rodón1*, Ruth Román1, Beatriz García-Peláez1, Mercè Pujol1 i Xavier Puig1,2,3.

1Biopat. Biopatologia Molecular, SL, Grup Assistència; 2Hospital de Barcelona, SCIAS, Grup Assistència; 3Histopat Laboratoris. Barcelona.*(co-autors).

Introducció

L’estudi de les mutacions del receptor del factor de creixement epidèrmic (EGFR) ha esdevingut essencial per al tractament del càncer de pulmó. Recentment s’han introduït per al seu estudi dos anticossos monoclonals (EGF Receptor (E746_750del Specific) i EGF Receptor (L858R mutant Specific)), així com tècniques d’alta sensibilitat (PCR a temps real), especialment útils en mostres d’escassa representació tumoral. L’objectiu d’aquest treball és establir la utilitat de la immunohistoquímica (IHQ) mitjançant la comparació de resultats amb la seqüenciació i la PCR a temps real.

Material i mètodes

La sèrie es compon de 43 adenocarcinomes primaris de pulmó, classificats per estudi microscòpic i immunohistoquímic (CK7, CK20, TTF1, p63, CK5/6 i 34βE12). La presència de E746_750del de l’exó 19 i de la mutació L858R de l’exó 21 es va estudiar per IHQ amb dos anticossos monoclonals específics (Cell Signaling Technology). L’expressió de la proteïna a membrana i/o citoplasma es va considerar com a negativa (absència d’expressió), no concloent (expressió de intensitat dèbil <10%) o positiva (expressió de intensitat dèbil >10%, moderada o intensa). L’estat mutacional del gen va ser determinat mitjançant seqüenciació Sanger, revaluant per PCR a temps real amb Therascreen EGFR PCR kit (Qiagen) els casos negatius.

Resultats

La IHQ per la deleció de l’exó 19 va resultar negativa en 37 dels 43 casos estudiats (86%), no concloent en 3 casos (7%) i positiva en 3 casos (7%). Els 37 negatius d’IHQ es van confirmar per seqüenciació i PCR a temps real. Els tres casos positius i un dels no concloents presentaven la deleció per seqüenciació. La IHQ per la mutació L858R de l’exó 21 va resultar negativa en 42 dels 43 casos estudiats (98%) i positiva en 1 (2%). Els 42 casos negatius van ser-ho també per seqüenciació, mentre que la PCR a temps real va permetre detectar la mutació L858R en un d’ells.

Conclusions

Segons els resultats de l’estudi, la utilització de l’anticòs anti-E746_750del permetria restringir l’ús de tècniques moleculars a aquells casos no concloents per IHQ (7%) per a la determinació de la presència de dita deleció.

L’anticòs per la mutació L858R mostra resultats consistents amb els obtinguts per seqüenciació. La utilització de la PCR a temps real però, rescata un cas portador de la mutació no detectada per les altres dues tècniques.

La incorporació d’aquests nous anticossos als laboratoris d’anatomia patològica pot ser d’utilitat com a eina complementaria de l’estudi molecular. No obstant, per establir el protocol d’estudi i, en particular, la utilitat de la IHQ com a eina de cribatge previ a seqüenciació, cal disposar d’experiència en sèries més llargues de casos, especialment pel que fa a la mutació L858R.

Presentació oral:

10è Congrés Català d’ Anatomia Patològica

Terrassa, 8-9 de Juny de 2012

2012-06-08T14:15:54+00:00